Ajuntament de Castellar del Vallès

Els coloms viuen en companyia de l'home des de temps immemorials. Tradicionalment era un animal domèstic, se'n controlava la reproducció i se'ls facilitava alimentació quan era escassa als camps. Ara, a les ciutats, han esdevingut una població animal que viu en llibertat i es comporta com les aus del medi natural.

Els coloms s'aparellen de forma estable, es reuneixen en estols considerables per alimentar-se i crien en colònies. Aquesta vida en comú els permet treure el màxim profit dels recursos del medi, en particular de l'aliment i el refugi.

Quan disposen d'aliment suficient, es reprodueixen ràpidament i la població es recupera després d'una crisi (captures, malaltia...) de manera que, l'equilibri menjar disponible-nombre de coloms s'estableix molt de pressa. De fet, la quantitat d'aliment regula de forma inevitable el nombre de coloms.

En el seu sistema de vida, es mouen en tres espais diferents:

• La colònia, on crien els animals adults.
• El lloc on s'alimenten, que pot anar variant.
• El lloc de repòs, sovint a l'exterior de la colònia, però a vegades a l'aguait del lloc d'alimentació.

El costat amable

• Els coloms contribueixen a netejar la ciutat en consumir restes de menjar que han quedat abandonades i que afavoririen la presència d'altres animals potser més molestos (rates, formigues...).
• És la vida natural incorporada a la ciutat. Podem observar els seus costums d'alimentació, de repòs, de festeig i aparellament, de cria...
• Als nens i a molts adults els agrada donar menjar als coloms: donar-los-el de les mans i veure com s'apropen. És un acte simbòlic singular: donar menjar a uns animals obtenint a canvi la satisfacció de la seva proximitat en la seva vida lliure.

Els inconvenients

• Els coloms fora de control esdevenen una plaga. El seu nombre excessiu crea malestar i molèsties.
• Embruten els llocs on reposen i on crien.
• El colom, com totes les aus, produeix unes excretes corrosives. Aquest residu, la colomassa, perjudica façanes i edificis.
• Les colònies de coloms s'acostumen a concentrar en edificis dels barris antics. Són un punt més afegit al procés de degradació dels centres urbans.
• Hi ha cert risc, que normalment no és greu, que transmetin alguna malaltia a les persones. Hi ha un risc més elevat que transmetin malalties a altres aus.
• A més també els perjudica a ells: quants més coloms hi hagi també hi haurà més competència per l'aliment, de forma que començaran a aparèixer coloms malalts i epidèmies entre ells.

La situació a Castellar

Des de l'entorn del carrer de Sant Iscle i de la mateixa rectoria, es va fer arribar a l'Ajuntament el malestar per la colònia de coloms instal·lada al campanar. De fet, el campanar i les escales d'accés es troben en força mal estat tot i les successives neteges; les actuacions són necessàries cada vegada amb més freqüència.

Amb l'objectiu de tenir una població de coloms més reduïda en nombre, que no causi molèsties i que estigui en un bon estat sanitari, es va encarregar una actuació per mantenir aquesta colònia en un nombre que resulti adequat i no ocasioni incomoditats, frenant el deteriorament d'aquest element patrimonial.

Les actuacions es van iniciar a finals de gener i acabaran amb la neteja i la instal·lació d'una xarxa ornitològica per tal d'evitar-hi l'assentament de colònies.

Amb tot, però, l'objectiu no acaba de ser assolit perquè requereix de la col·laboració de la ciutadania.