Els coloms viuen en companyia de l'home des de temps immemorials. Tradicionalment era un animal domèstic, se'n controlava la reproducció i se'ls facilitava alimentació quan era escassa als camps. Ara, a les ciutats, han esdevingut una població animal que viu en llibertat i es comporta com les aus del medi natural.
Els coloms s'aparellen de forma estable, es reuneixen en estols considerables per alimentar-se i crien en colònies. Aquesta vida en comú els permet treure el màxim profit dels recursos del medi, en particular de l'aliment i el refugi.
Quan disposen d'aliment suficient, es reprodueixen ràpidament i la població es recupera després d'una crisi (captures, malaltia...) de manera que, l'equilibri menjar disponible-nombre de coloms s'estableix molt de pressa. De fet, la quantitat d'aliment regula de forma inevitable el nombre de coloms.
En el seu sistema de vida, es mouen en tres espais diferents:
El costat amable
Els inconvenients
La situació a Castellar
Des de l'entorn del carrer de Sant Iscle i de la mateixa rectoria, es va fer arribar a l'Ajuntament el malestar per la colònia de coloms instal·lada al campanar. De fet, el campanar i les escales d'accés es troben en força mal estat tot i les successives neteges; les actuacions són necessàries cada vegada amb més freqüència.
Amb l'objectiu de tenir una població de coloms més reduïda en nombre, que no causi molèsties i que estigui en un bon estat sanitari, es va encarregar una actuació per mantenir aquesta colònia en un nombre que resulti adequat i no ocasioni incomoditats, frenant el deteriorament d'aquest element patrimonial.
Les actuacions es van iniciar a finals de gener i acabaran amb la neteja i la instal·lació d'una xarxa ornitològica per tal d'evitar-hi l'assentament de colònies.
Amb tot, però, l'objectiu no acaba de ser assolit perquè requereix de la col·laboració de la ciutadania.