Ajuntament de Castellar del Vallès

Sembla que als entorns del segle X, quan sembla que són consagrats els dos edificis religiosos que formaven part del nostre municipi (Sant Esteve de Castellar i Sant Feliu de Valrà), va ser el moment en què cal situar la llegenda del Drac de Sant Llorenç.

La història va anar de la següent manera: Corrien temps de sarraïns a Catalunya i per les terres del Vallès. Des de l'Àfrica, aquests van dur un víbria, un tipus de drac d'allò més ferotge, per venjar-se de les seves derrotes davant els cristians. De petita l'alimentaren, a la cova de Santa Agnès, amb bestiar, fins que va adquirir enormes dimensions. Un cop privada de menjar, la víbria es va posar recercar l'aliment per les terres de l'entorn de Sant Llorenç del Munt: Matadepera, Sant Llorenç Savall o Castellar estaven atemorides per la presència del terrible drac que acabava amb els seus ramats, malmetia les collites i matava persones.

De nit, el monstre s'arrecerava al que avui coneixem com la Cova del Drac. Les queixes es van anar aixecant fins que van arribar a les orelles del bon comte de Barcelona Sunifred, que escoltant-les va decidir que el seu gran cavaller Spes anés cap a Sant Llorenç a liquidar la bèstia que atemoria la zona, acompanyat per un escamot d'altres cavallers. Spes va arribar al lloc on la bèstia es trobava, i va ser tal l'espant que va produir els cavalls que l'acompanyaven, que aquests es van precipitar per un dels cingles de la muntanya, que avui es coneix com el Cingle del Cavalls. Desprès del fracàs del cavaller, el mateix comte Sunifred, valent com era, va ser qui va anar a matar el drac, acompanyat per un seguici.

La lluita va començar quan el comte amb un branca de roure, es va acostar a la Cova i el drac s'hi abraonà. Sunifred va trencar la branca que va quedar als peus de la fera en forma de creu, veient-hi un senyal diví. El comte, amb energies renovades, va ferir-lo de mort al ventre amb la seva llança. El drac se'n va anar volant fins al Puig de la Creu, on va anar a caure al que avui en dia coneixem com el Sot d'en Goleres. Amb petites volades va pujar fins al cim, on els crits que feia atemorien la comarca sencera. En Sunifred i els seus homes hi arribaren i allà van rematar la fera.