Ajuntament de Castellar del Vallès

Fragment de la portada del número 59 de la revista Plaça Vella.

Presentació del número 59 de la revista Plaça Vella

A l'acte hi intervindran els directors i alguns dels autors dels articles.

En aquests dies convulsos que estem vivint al nostre país i al nostre entorn -amb una Europa immersa en una crisi migratòria, el ressorgiment de moviments xenòfobs i autoritaris, atacs terroristes en les principals ciutats i una crisi econòmica i de valors que molta gent pensava que no tornaria a veure- una de les tasques de la recerca local és la de generar un discurs, el més objectiu possible, per tal de poder comprendre aquests fets i mirar de donar eines que ens ajudin en la gestió d'aquestes problemàtiques socials i econòmiques. Un relat que ens doni instruments per afavorir la cohesió social a partir del reconeixement de la diversitat, la inclusió i el sentiment d'identitat i de pertinença a una comunitat. D'aquesta manera podrem reconèixer aquells discursos que aboquen contínuament una sèrie de mitges veritats, quan no de plenes mentides –el que ara s'anomena la postveritat– destinades a imposar un pensament únic. Sense lloc per la reflexió i el diàleg contrastat.

És precisament ara, en aquests moments, que la història, la cultura i el patrimoni han d'esdevenir més que mai aquestes eines de cohesió social, ja que són el llegat de l'esforç d'homes i dones, grans i petits, que visqueren en aquest espai que compartim i que, a través de les seves relacions socioeconòmiques, el transformaren i el lluitaren per les generacions futures. El seu coneixement i comprensió ens ha d'ajudar a entendre la situació actual i a donar-nos eines per a les transformacions futures, de les quals nosaltres en som partícips i agents motors. Res millor que conèixer el passat per no tornar a caure en els mateixos errors al present. O com deia Spinoza: "Si no vols repetir el passat, estudia'l."

En aquest número 59 de la revista Plaça Vella hi trobareu diferents aproximacions a aquesta memòria històrica local en què el feminisme, l'abús del poder judicial, la dissidència, l'exili i, sobretot, la lluita per les llibertats s'entrellacen a partir de les vides de cinc personatges principals i dos de secundaris. Aquests són: Aurora Bertrana, Jerònima Muntada, Eulàlia Oliveres, Violant Carnera, Joan Oliver, Joan Arús i Prudenci Bertrana. Si llegiu amb cura els diferents articles us adonareu de la relació que es va tramant entre tots ells amb la nostra actualitat: la violència contra les dones, la censura, el mal ús de la justícia, el republicanisme, l'anticatalanisme... I d'aquesta manera haurem fet part de la feina que la revista té encomanada: recuperar el passat per entendre el present.

D'altra banda, també hi trobareu literatura i, sobretot, poesia. Una poesia que ens parla del nostre municipi i de l'estreta relació que hi va tenir el poeta Pere Quart. Relació que l'Anton Carbonell ha estat treballant intensament els darrers anys per fer-la emergir.

Una poesia que encara avui és viva al nostre poble, com ho demostren els tres poemes inèdits que en Miquel Desclot, en Joan Sellent i l'Òscar Rocabert van defensar en l'acte de record dels Jocs Florals clandestins de 1967.

L'Eulàlia Sagrera i l'Antoni Seguí ens endinsen en la història d'aquests Jocs Florals i en la dels Jocs Florals clandestins celebrats a Can Juliana, sota la presidència del poeta Joan Arús i la participació d’Aurora Bertrana.

I sentirem la seva veu, la d’Aurora Bertrana, que homenatjà el seu pare en aquests Jocs Florals clandestins celebrats a Castellar i que a nosaltres ens va servir per contribuir, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni del 2017, a homenatjar-la a ella i al seu pare, en Prudenci Bertrana, en el 150è i 125è aniversari dels seus naixements.

I coneixerem la seva vida, el seu exili, els seus llibres, els seus viatges i la seva implicació en la causa republicana i en la lluita feminista gràcies als articles de Xavier Carmaniu i Sílvia Nicolás.