Ajuntament de Castellar del Vallès

Saltar al contingut
 

Cultura i lleure

Capçalera La Farga

La Farga. Setmanari Castellarenc - La Farga

La Farga, subtitulat Setmanari Castellarenc, constitueix el millor testimoni social del període comprès entre 1933-1938 i la publicació que ha fet realment el paper d’òrgan de comunicació popular, aprofundint en els problemes socials, i a més sense competència. D’ideologia clarament catalanista, l’objectiu era, tal com deien en l’editorial del primer número publicat, “ser el setmanari de Castellar”, enaltir el poble i difondre el catalanisme. L’equip de redacció estava representat per persones de totes les tendències polítiques, cosa que va donar a la publicació un aire políticament plural i que va motivar que en alguna ocasió, sobretot en els últims temps, passés per la censura.

La voluntat de fer un setmanari popular queda demostrada pel mètode escollit per elegir el nom: un concurs públic. El gener de 1933 es va repartir una butlleta per cada casa perquè tothom qui volgués pogués col·laborar en l’elecció. De les 172 propostes rebudes amb 150 noms proposats, fou escollit el que havia tingut més adeptes (3 castellarencs coincidiren en escollir el nom): La Farga.

Se’n publicaren 270 números, des del 3 de març de 1933 al 29 d’abril de 1938, i apareixia setmanalment el divendres. Tenia 4 pàgines, tots els escrits eren en català i hi havia publicitat. El preu de l’exemplar era de 20 cèntims i la subscripció mensual, 60 cèntims; el 7 de gener de 1938 es va apujar: 50 cèntims i 1,50 pessetes, respectivament.

La redacció es reunia els diumenges a la mateixa impremta, la de Ramon Ribera de Solà, en el carrer del Puig de la Creu, 3. El consell de redacció estava format per: Dr. Pere Fontanet i Josep Sellent, per la Joventut de la Lliga; Ricard Sampere i Valentí Buxadé, per Esquerra Republicana de Catalunya; i Joan Blanquer i Lluís Montagut, com a independents, i en foren freqüents col·laboradors Josep Vives Borrell, Marià Ventura, el poeta sabadellenc Amat Gasolbes, Josep Samaranch, amb el pseudònim Xaff, Lluís Canet, Alfons Gubern, Miquel Santasuana, com a cronista local, J. Carner Germà, Quirze Morera, Marià Sanarau, etc. Ramon Ribera era alhora l’impressor i l’administrador.

La popularitat de la publicació està demostrada amb el nombre d’exemplars al qual va arribar la tirada: 400, tenint en compte que en aquells moments el poble tenia uns 4.000 habitants.

Però els esdeveniments de la guerra i el fet que l’impressor fos cridat a files, foren dues de les causes més importants de la seva desaparició.

Font: Planas, Ester; Portolés, Àlex. Castellar del Vallès: Recull Històric. 1a ed. Ajuntament de Castellar del Vallès. 1995, 223 p. Dipòsit Legal: B. 19626

  • Envia
  • Comparteix
Reduir el text del contingut Ampliar el text del contingut Descarregar en format PDF imprimir

Peu de pàgina

Ajuntament de Castellar del Vallès · Passeig Tolrà, 1 | 08211 Castellar del Vallès | Tel. 93 714 40 40