La Mostra Gastronòmica viu una primera nit d'entusiasme culinari
Dissabte 24 d'abril de 2004
Ni la pluja ni la novetat de la ubicació van impedir que el recinte firal de l'Espai Tolrà registrés una molt bona entrada, en la primera de les tres nits en què estarà oberta la Mostra Gastronòmica. La cinquena edició d'aquesta cita biennal culinària, que coincideix sempre amb Firart, no ha defraudat novament les expectatives. Almenys això és el que es desprèn d'algunes de les opinions dels assistents, alguns dels quals van venir fins i tot de fora del municipi. "És la primera vegada que vinc. Em sembla una gran idea i està tot molt ben muntat. És un plaer tastar aquestes delícies, amb aquesta idea dels tiquets que pots anar variant. Els cuiners s'esmercen per donar el millor d'ells mateixos" explicava una jove procedent de Barcelona. "He menjat mandonguilles amb sèpia i el regut de vedella amb unes salses delicioses i per postres un tiramisú exquisit, el millor que he provat a la vida", afirmava. Una altra senyora, aquesta castellarenca, també hi assistia per primera vegada. "Hem vingut amb tota la família. Ens n'hem assabentat pel carrer. Altres anys no havíem pogut venir. Hi ha molta qualitat. Jo he tastat una vedella molt tendra". En canvi, d'altres es mostraven ja més experimentats sobre el terreny. "Cada any que la fan venim. S'hauria de fer cada any, si pogués ser. Tot és molt bo i està a l'alçada", explicava un noi que superava la trentena. Una altre senyor explicava que "és la tercera o quarta vegada que venim. Els plats, molt bé, tot i que de vegades hem de fer una mica de cua. Però això fa poble i és molt important que es faci cohesió social a Castellar". Una senyora d'edat més avançada va opinar en el mateix sentit, just quan estava a mitges. "El primer plat boníssim, les croquetes. S'hauria de fer cada any, a Castellar tenim una restauració realment interessant". Tampoc hi faltaven els participants que miraven per la dieta. "Els plats em semblen preciosos. La vista se te'n va al menjar. Però quan un està més gros del que hauria d'estar..., deixem-ho córrer. Em vénen ganes de plorar", explicava un home de mitjana edat i de pes considerable. Altres noies, més jovenetes, s'ho passaven d'allò més bé i sense restriccions. "Ho hem tastat quasi bé tot. Cada dos anys venim. Jo he menjat totes les carns, i diuen que el pastís de verdures és molt bo". Les previsions de l'organització amb vistes a les següents nits és que el recinte firal s'ompli novament de gom a gom.