Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
.jpg "Aquesta setmana es va fer una visita a la intervenció que va comptar amb l'assistència de l'alcaldessa, Yolanda Rivera, i del regidor de Junts per Castellar, Joan Juni, a més d'altres regidors i tècnics municipals.")
Les darreres intervencions arqueològiques han posat al descobert les restes de l’antic mas de la rectoria d’època moderna i diverses tombes antropomorfes i sitges del període carolingi
El jaciment de Castellar Vell ha estat objecte durant els darrers mesos d’una campanya d’intervenció arqueològica executada en dues fases que s’han centrat en l’exterior de l’església romànica i que es preveu que finalitzi la setmana que ve. Aquestes actuacions, que han donat continuïtat a les excavacions dels anys 2000 i 2001, han permès descobrir les restes del mas de la rectoria, datada entre els segles XIII i XVIII i situada al costat sud, i també diversos enterraments antropomorfs i sitges al sector nord de la sagrera d’època altmedieval, que és l’espai que envolta l’església.
El projecte, que posa en valor un patrimoni històric únic, ha anat a càrrec de l’empresa Arrago SL, s’ha impulsat conjuntament entre el Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història i l’Ajuntament, i s'ha dut a terme gràcies a l’acord per a l’aprovació dels pressupostos entre l’Equip de Govern i el grup municipal de Junts per Castellar.
La intervenció al sector sud, en un àmbit de 200 metres quadrats, ha permès delimitar una part dels murs perimetrals de la rectoria, que s’estructurava en tres cossos. Entre d’altres aspectes destacats, s’ha descobert el paviment d’una estança que podria haver estat la sala menjador de l’edifici, així com diverses sitges destinades a l’emmagatzematge de gra, cosa que indica que la rectoria també funcionava com un mas de producció agrícola i que cobrava impostos.
La intervenció també ha confirmat que l’espai entre l’església i la rectoria funcionava com a plaça i cementiri, que va estar operatiu fins al segle XVIII, quan l’església parroquial es trasllada a l’altre costat del riu.
Les excavacions, que han tingut una durada de sis setmanes, han inclòs tasques de neteja, retirada de terres, documentació gràfica i topogràfica amb tecnologia d’escàner làser, així com la recuperació i anàlisi de materials arqueològics, i es clouran amb la redacció d’un informe tècnic i científic que aportarà més dades per aprofundir en la història de Castellar Vell.
Pel que fa a la intervenció al costat nord de l’església, es van iniciar la primavera passada, i s’hi han localitzat diverses tombes antropomorfes dels segles IX a XI i sitges per a l’emmagatzematge de cereal.
Castellar Vell és el lloc d’origen del primer nucli de població de la vila, documentat des del segle IX com a assentament civil i militar resultat de la conquesta carolíngia. Aquest assentament incloïa una petita esglesiola preromànica que, al segle XI, es va convertir en parròquia. Les actuacions en anys anteriors ja havien revelat la localització de diverses sitges i enterraments que confirmen la importància d’aquest conjunt patrimonial que destaca per la seva ubicació estratègica i de difícil accés.
Ara, l’Ajuntament preveu redactar un Pla Director de Castellar Vell que defineixi les futures intervencions, la museïtzació de les troballes i la divulgació i usos d’aquest conjunt patrimonial. Una de les accions que s’estudia dur a terme és reconstruir una cabana que recreï els habitatges de l’època altmedieval. Precisament, i fruit de l’acord entre l’Equip de Govern i Junts per Castellar, el pressupost municipal d’aquest 2025 inclou una nova partida per donar continuïtat a les excavacions a Castellar Vell.
De cara a l’Aplec de Castellar Vell, està previst que s’endrecin els sectors on s’ha intervingut de manera que sigui possible dur-hi a terme visites guiades.
