Ajuntament de Castellar del Vallès

La primera vegada que apareix públicament el nom de l'Estevet és a les pàgines del setmanari Forja, pocs dies després de la instal·lació de la figura. Al número del 21 de juny de 1969 va aparèixer un article titulat "Potser sí! Potser no!" signat per Jordi, pseudònim que utilitzava l'Anton Maria Castells, l'avi Castells, a les pàgines del portaveu de la parròquia. En un article irònic al voltant de la instl·lació de la petita figura de rotonda de La Vallesana, suggeria que es podia denominar amb aquest nom. 

Seguidament us reproduïm l'article:

Potser sí! Potser no!

Ja fa dies que teníem ganes de parlar d’aquest nou petit castellarenc que no és de carn i ossos com els altres, d’aquest vailet tot sapadet i ben emmotllat i que compleix contínuament aquest “slogan” esportiu ja famós per haver-se sentit milions de voltes i que diu així: “Viva deportivamente”, perquè des  del primer dia que està amb nosaltres va jugant a amb un posat de “guardameta internacional” que deu plaure moltíssim als aficionats al futbol.

Aquesta figura decorativa, col·locada fa poc al centre del petit parterre situat en el lloc conegut per La Vallesana, tot i essent petiteta ha suscitat un enfilall d’opinions, de parers i de comentaris de tots colors i per a tots els gustos, alguns amb una bona dosi d’humorisme, altres amb caire satíric, uns altres amb afany de criticar, amb el vulgar sistema de criticón i rebentador, alguns, més assenyats, amb crítica justa, sincera i de bona mena, sense vaselina ni raspalls, i molts pocs amb sabonoses i aduladores paraules de lloança pel petit vailet que d’ara en endavant presidirà l’indret més cèntric del nostre poble, com si estés convençut d’allò que “les pilotes a voltes es tornen”.

Hi ha qui diu que la figura és petita pel lloc on està emplaçada. Potser sí! Altres que és ridícula. Potser no. Uns que és de mal gust. Potser sí! Altres que és molt bella. Potser no! Certes opinions femenines (que,  avui dia, també cmpten) diuen que fa “quiero i no puedo”. Potser sí! Uns altres exclamen que a Castellar tenim gust de senyor i butxaca de pobre. Potser sí! Potser no! Però si el nostre poble no ha estat acariciat per la fortuna, no és per culpa dels castellarencs (...).

En fi, els comentaris pel petit vailet de davant La Vallesana, que també podríem batejar amb el nom d’Estevet, han anat a dojo o, com sol dir-se, pel “broc gros”, però com que ens hi anirem acostumant de veure’l tot grassonet i simpaticot, ja passaran les ganes a tothom de dir-hi la seva, a voltes sense to ni so, a més és un nano que no ens portarà gaire basto, cosa que no convé pas: regant i tenint cura de les plantes i flors del seu voltant, ja estarà tot arreglat, car no li falta “biberón” ni dida, la pilota és de durada, deixant de banda el llum interior, no creixerà ni gastarà en vestits i no anirà mai passat de moda, no tindrà d’anar a l’escola, ni li tindrem de compra “chupa-chups”... Què més voleu d’aquest petit i nou castellarenc?

No cal dir que desitgem a l’Estevet que la seva estada entre nosaltres li sigui agradosa, no diem duradera, per no molestar als qui no senten per ell cap simpatia i, sincerament, no voldríem pas que li passés el que li passà a la “Sirenita”, la bella i popular estàtua de Copenhaguen, que uns gamberros varen decapitar-la, llençant al mar la seva simpàtica testa. Creiem que la mainada ja crescuda del nostre poble, sabrà respectar-la com cal, tant si li plau com si no, jaque l’Estevet no hi té cap culpa de si agrada o no, pobret!, si tot just surt de l’ou i es fia de la convivència dels castellarencs.

Probablement molts ens preguntaran per la nostra opinió referent a la col·locació del petit i inanimat castellarenc, si ens plau o no, però com que estem convençuts que som molts els qui no estem dotats de la suficient dosi de comprensió tant necessària per afrontar els vents adversos o no favorables de la crítica i com que, afeccionats com som a la paremiologia, sabem d’un refrany, i aquests sempre alliçonen, que diu així: “Dient les veritats, es perden les amistats” i com que ens plau l’amistat amb tothom, ens limitarem a contestar com la Ventafocs del conte: Potser sí! Potser no!

 Jordi