Com arribar-hi:
Agafar la carretera B-124 en direcció Sant Llorenç Savall, passada l'àrea d'esbarjo de Les Arenes, trobem dos aparcaments a mà esquerra a partir dels quals s'accedeix a l'ermita.
Està situada en l'extrem nord-oest del terme municipal, en la confluència del torrent de les Arenes i el Sot de Matalonga amb el riu Ripoll, a la parròquia de Sant Feliu del Racó. Se suposa que l'ordre benedictina que manava el monestir de Sant Llorenç del Munt, i controlava la parròquia de Sant Feliu del Racó, la va fer bastir entre els segles XI i XII.
La capella és molt senzilla en la seva estructura. Consta d'una sola nau, rectangular, amb volta de canó seguit i un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. Es distingeixen tres moments constructius: la primera, del segle XII, correspon a l'absis, la nau i la casa de l'ermita adossada; la segona, anterior al segle XIV, correspon a un allargament de la nau i un petit portal; i finalment al segle XVIII-XIX, la construcció d'un atri.
L'advocació de la Mare de Déu de la galledeta és molt popular en les nostre contrades. Aquest sobrenom prové de la galleda de plata que duia la imatge romànica, i a la que els fidels li demanaven pluja en temps de sequera. Aquesta imatge, datada del segle XI, de la Verge asseguda amb una fruita a la mà dreta i l'Infant a la falda, va ser destruïda el 23 de juliol de 1936.
La seva adoració encara es manté avui en dia amb les misses que es fan un cop al mes, i les reunions més importants: el dilluns de Pasqua de Resurrecció i el dia 8 de setembre, dia de les Marededéus trobades, en què se celebra l'Aplec a les Arenes. Es conserven els goigs datats del 1677, que va musicar mossèn Joan Abarcat, a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. Molt a prop de l'ermita, trobem les cases de les Arenes, nucli d'estiueig de principis del segle XX amb edificacions de notable interès per les ornamentacions realitzades seguint els paràmetres modernistes i neogòtics.