Ajuntament de Castellar del Vallès

Cartell de la gira "Jo mai mai"

Joan Dausà i els Tipus d'Interès

Joan Dausà presenta el seu disc Jo mai mai, culminació d'un projecte engegat a principis de 2010 per Dausà i una colla de músics amics que acabarien convertint-se en Els Tipus d'Interès.

El març de 2010 Joan Dausà (veu de Xavi Masdéu, d’Arròs Covat) va convidar a una barbacoa als músics Martí Maymó (Manel), Carol Duran (La Carrau) i Eloi Isern per proposar-los un projecte esbojarrat. Es tractava de treballar un repertori a partir de les seves cançons, presentar-les en directe a Luz de Gas amb l’excusa d’un concert benèfic i, posteriorment, enregistrar-les en un LP.

Al llarg d’aquest procés s’hi van sumar Àxel Pi (Sidonie), David Romero i Toni Llàcer (Hans Laguna) i va sorgir l’oportunitat de presentar el projecte al Sona9. I al final va resultar que el projecte no era tan esbojarrat: van resultar finalistes del concurs i van guanyar el Premi popular.

Després d’aquesta experiència positiva en format directe, va arribar el moment d’enregistrar un primer disc, amb la complicitat d’Àxel Pi i Martí Maymó i la producció de Santos i Fluren de Blind Records (productors de bandes com Sidonie o Love of Lesbian) que han aportat una nova sonoritat al projecte.

Tornar a l’essència de les cançons

Uns mesos abans de tancar-se a gravar, Joan Dausà i els Tipus d’Interès van decidir aparcar les cançons arranjades pels directes i recuperar-ne l’essència original a base de piano i veu.

El primer dia d’estudi, Dausà va enregistrar les onze cançons del disc. A partir d’aquí, i durant tres setmanes, l’equip format per Santos, Fluren, Martí, Axel i Joan, va analitzar les cançons una a una per trobar els millors arranjaments. Uns arranjaments pensats per a cada cançó, però coherents en la seva globalitat. Cada experiment era gravat i, en la major part dels casos, va resultar definitiu. L’autenticitat del moment és el que prevalia.

Les col·laboracions d’Arnau Vallvé (bateria de Manel) a “L’absurd” i de l’actriu Clara Segura a “Encara hi som a temps” són una mostra més de les complicitats nascudes de les ganes de fer, simplement, un disc entre amics. Un disc que, més enllà de les circumstàncies més o menys simpàtiques i divertides que l’han envoltat, el podríem definir com a intens, bonic i trist. Al cap i a la fi, com la vida i les seves circumstàncies...