Ajuntament de Castellar del Vallès

Una imatge de "Soy Nevenka".

"Soy Nevenka"

Clica aquí per comprar entrades.

Secció oficial. Convidat: Urko Olazábal, actor

Drama

Versió original (castellà)

Qualificació: no recomanada per a menors de 12 anys

Any: 2024

Durada: 110 min

País: Espanya

Direcció: Icíar Bollaín

Repartiment: Mireia Oriol, Urko Olazábal, Ricardo Gómez, Carlos Serrano, Font García, Lucía Veiga, Mabel del Pozo, Pepo Suevos, Luis Moreno, Javier Gálego, Mercedes del Castillo, Miguel Garcés, David Blanka, Xavier Estévez

Premis (2024):

Premis Goya: 4 nominacions, inclosa millor actor principal (Urko Olazábal)

Festival de Sant Sebastià: Nominada a Concha d'Or: millor pel·lícula

Premis Forqué: Nominada al premi al Cinema i Educació en Valors

Sinopsi:

L'any 2000, Nevenka Fernández, de 24 anys, regidora d'Hisenda a l'Ajuntament de Ponferrada, sofreix una persecució implacable, tant sentimental com professional, per part de l'alcalde, un home acostumat a fer la seva voluntat en l’àmbit polític i en el personal. Nevenka decideix denunciar, encara que sap que haurà de pagar un preu molt alt: el seu entorn no la secunda, la societat de Ponferrada li dona l'esquena i els mitjans la sotmeten a un judici públic. El seu cas inicia a Espanya el moviment #metoo molt abans que s'inventi el terme. Una història basada en fets reals que converteix la seva protagonista en una pionera a portar per primera vegada un polític influent i popular davant els tribunals per assetjament sexual i laboral.

CRÍTIQUES

“Aconsegueix transmetre'ns l'angoixa, la confusió, la culpabilitat i el desgast emocional que suposa l'assetjament sexual. [...] Gran part del mèrit recau en els actors [...] funciona també com a retrat d'un país.”

Andrea G. Vermell: Cinemanía

“La directora narra amb enorme pulcritud els detalls d'aquell succés [...] Està ben contada, ben ambientada i ben interpretada, especialment pel ‘mentider i menyspreable’ Urko Olazábal, que aconsegueix fer angúnia.”

Oti Rodríguez Marchante: Diari ABC

“Soy Nevenka resulta, en realitat, un brillant exercici en el gènere de l'horror. Amb una víctima, Nevenka, interpretada amb subtilesa per Mireia Oriol.”

Salvador Llopart: Diari La Vanguardia

La directora: Icíar Bollaín

Icíar Bollaín Pérez-Mínguez (Madrid) debuta com a actriu als 16 anys a la pel·lícula El sud (1983). Dos anys després inicia els seus estudis de Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid. L'any següent es posa a les ordres del seu oncle Juan Sebastián Bollaín a la comèdia Les dues ribes de la mar. El 1991 aconsegueix el seu primer paper protagonista al drama Sublet, òpera prima de la directora Chus Gutiérrez.

El 1995 roda el seu primer llargmetratge, Hola, ¿estás sola?, protagonitzat per Candela Peña i Silke. Quatre anys després dirigeix la seva segona pel·lícula, la comèdia dramàtica Flores de otro mundo. El seu èxit com a directora arriba l’any 2003 amb el drama Te doy mis ojos, amb el qual guanya un total de set premis Goya, incloent-hi els Goya a la millor pel·lícula i a la millor direcció.

El 2007 roda Mataharis i, dos anys després, También la lluvia, protagonitzada per Luis Tosar i Gael García Bernal i que va ser seleccionada com el film espanyol candidat a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per a la vuitanta-tresena edició dels premis Oscar. A les pel·lícules posteriors com Katmandú, un mirall al cel (2012), El olivo (2016) i La boda de Rosa (2020) destaquen els personatges femenins protagonistes i moltes de les actrius que els han interpretat han estat premiades.

Maixabel (2021), el seu darrer film abans de Soy Nevenka, va aconseguir 3 Premis Goya per als seus intèrprets (Blanca Portillo, Urko Olazábal i María Cerezuela) i el Premi del Públic en el seu pas pel BRAM!

Filmografia seleccionada d’Icíar Bollaín

2024 - Soy Nevenka

2021 - Maixabel

2020 - La boda de Rosa

2018 - Yuli

2016 - El olivo

2014 - En tierra extraña

2011 - Katmandú, un espejo en el cielo

2010 - También la lluvia

2007 - Mataharis

2003 - Te doy mis ojos

1999 - Flores de otro mundo

1995 - Hola, ¿estás sola?

El convidat: Urko Olazábal, actor

Urko Olazábal (Bilbao) estudia Belles Arts a la Universitat del País Basc i després es forma en actuació i direcció a l'Acadèmia de Teatre de Bizkaia (BAI) i, des de llavors, la seva carrera professional s'ha desenvolupat al cinema i la televisió, principalment al País Basc. En la seva filmografia, que ja acumula 27 títols, hi destaquen sèries com Patria (2020) o Reina Roja (2024) i la pel·lícula Maixabel (2021), on la seva interpretació de Luis Carrasco li va valer els premis Goya, Feroz i del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor interpretació masculina de repartiment. A més del seu treball com a actor, ha escrit i dirigit dos curtmetratges, Anujín (premiat pel seu guió en la Setmana de Cinema de Medina del Campo el 2016) i Mithyabadi (2018).

El 2020 funda, juntament amb Carmen Romero, Bilboko Zine Interpretazio Eskola o Bizie, una escola d’interpretació amb seu a Bilbao per a futurs professionals que busquin formar-se al País Basc.

Filmografia actoral seleccionada d’Urko Olazábal

2024 - Deadly Draw (Sorteo Mortal) (curtmetratge)

2024 - Detective Touré (sèrie de televisió)

2024 - Ehiza (migmetratge)

2024 - La piscina (curtmetratge)

2024 - Reina Roja (sèrie de televisió)

2024 - Soy Nevenka (llargmetratge)

2023 - Agrio (curtmetratge)

2023 - Deviant (llargmetratge)

2023 - Teresa (llargmetratge)

2022 - 13 exorcismos (curtmetratge)

2021 - Maixabel (llargmetratge)

2020 - Patria (sèrie de televisió)

2018 - Errementari (llargmetratge)

2016 - Ira (llargmetratge)

2014 - Sapos y culebras (llargmetratge)