Ajuntament de Castellar del Vallès

Una imatge promocional de l'obra "Els ocells".

"Els ocells"

Cia. La Calòrica

El jove empresari Pisteter i la seva companya Evèlpides no poden tornar a casa. Tampoc se'ls acudeix cap altre lloc on puguin anar a viure la vida còmoda, relaxada i lliure d'impostes que anhelen. La trobada accidental amb un innocent puput enmig del bosc els portarà a plantejar-se un canvi d'estratègia: i si renunciessin a la seva condició humana i es convertissin en ocells? O encara més: i si convencessin les aus del món per crear una nova societat basada en els principis fonamentals d'Individu, Propietat i Competència?

L'empresa no serà senzilla. Caldrà convèncer les masses amb un relat sòlid i apassionat, caldrà negociar amb vells poders que habiten el món des del principi dels temps —i que potser no estan disposats que res canviï—, caldrà combatre amb mà de ferro la dissidència i, fins i tot, tenir una conversa cara a cara amb la Democràcia i el Capitalisme.

2.500 anys després de l'estrena d'Els Ocells d'Aristòfanes, La Calòrica revisita l'obra per estudiar els mecanismes emocionals que fan funcionar el populisme neoliberal i qüestionar-se els motius del seu auge a l'esfera internacional. Què hem fet nosaltres per aturar el populisme? Fins a quin punt som impermeables als seus eslògans contundents? Què queda de realment democràtic a les democràcies occidentals?

En aquest espectacle, La Calòrica extreu el màxim potencial còmic dels seus components per crear una comèdia majúscula, excessiva, de vegades insuportable. Una comèdia que fa parlar els ocells i converteix els líders polítics en DJ messiànics. Una comèdia on l'humor més negre i absurd es posa al servei del discurs més polític. Una comèdia eclèctica que dinamita qualsevol eix de coordenades que pugui intentar fer servir l'espectador per classificar-la.

Dramatúrgia

Joan Yago

Direcció

Israel Solà

Interpretació

Xavi Francés

Aitor Galisteo-Rocher

Esther López

Marc Rius

Escenografia, vestuari i il·luminació

Albert Pascual

Espai sonor

Guillem Rodríguez amb la col·laboració d’Arnau Vallvé

Caracterització

Anna Rosillo

Construcció de l’escenografia

La Calòrica i La Forja del Vallès

Confecció del vestuari

Albert Pascual

Fotografia

Anna Fàbrega

Durada aprox.

90 min

CRÍTIQUES

“La clau de l’espectacle és que convenç tant el públic habitual de teatre com aquell espectador eventual, sobretot si és jove. D’escenografia simple però efectista, la posada en escena brilla en la caracterització de personatges gràcies al vestuari i l’atrezzo d’Albert Pascual, a la inclusió de la platea trencant la quarta paret i a l’elecció de temes musicals tan dispars com ‘Flying free’de Pont Aeri o ‘Perdóname’ de Camilo Sesto, elements que reforcen l’humor i estèticament contribueixen a l’aire cabaretesc. L’encertat embolcall, però, no seria res sense la dramatúrgia de Joan Yago i la direcció ferma d’Israel Solà perquè aconsegueix un estol ben compactat en les interpretacions de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Ester López i Marc Rius, que es desdoblen amb naturalitat descarada en tot de personatges diferents.”

Teresa Ferré – Recomana.cat

“L’obra és molt completa i conté moments memorables com l’arribada de la democràcia; el sopar a «Can Colom», on les aus discuteixen de les misèries proletàries; la crida a l’assemblea de les aus, amb el do de convocatòria del petit Puput, o el monòleg del capitalisme. I molts altres que podria anomenar perquè, una darrera l’altra, cada escena està més ben travada i plena de detalls. [...] Si teniu ganes de passar una bona estona, riure a cor què vols i sobretot sortir del teatre havent reflexionat alhora que gaudit, no us perdeu aquesta petita perla de La Calòrica.”

Oriol Toro – Núvol