Ajuntament de Castellar del Vallès

Fotograma de la pel·lícula.

• « Anterior
• 1
• 2
• Següent »

"El oficial y el espía"

VOSE

Any: 2019

Durada: 126 min

País: França

Gènere: Drama

Direcció: Roman Polanski

Repartiment: Jean Dujardin, Louis Garrel, Emmanuelle Seigner, Grégory Gadebois, Hervé Pierre, Wladimir Yordanoff, Didier Sandre, Melvil Poupaud, Eric Ruf, Mathieu Amalric, Laurent Stocker

Premis: Gran Premi del Jurat i Premi FIPRESCI al Festival de Venècia

Sinopsi: França, 5 de gener de 1895. El capità Alfred Dreyfus, un jove oficial jueu, és degradat per espiar per a Alemanya i condemnat a cadena perpètua a l'illa del Diable, a la Guaiana Francesa. Entre els testimonis que fan possible aquesta humiliació es troba el coronel Georges Picquart, encarregat de liderar la unitat de contraintel·ligència que va descobrir l'espia. Però quan Picquart descobreix que se segueixen passant secrets militars als alemanys, s'endinsarà en un perillós laberint de mentides i corrupció, i posarà en perill el seu honor i la seva vida.

El director: Roman Polanski

Roman Polanski (París, 1933) va ser estudiant a la famosa escola de cinema de Lodz (Polònia). El seu primer llargmetratge, El cuchillo en el agua (1962), va ser seleccionat per competir pel Premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Polanski va emigrar al Regne Unit, on va poder realitzar Repulsió (1965), Cul-de-sac (1966), que va guanyar l'Ós d'Or al Festival de Berlín, i El baile de los vampiros (1967). De la seva etapa als Estats Units destaca La llavor del diable (1968) i Chinatown (1974). Des de la seva tornada a Europa, per fugir d’una sentència de culpabilitat estatunidenca, no ha parat d’estar en actiu. Destaquen notablement en la seva filmografia Tess (1979) i El pianista (2002), que es va alçar amb la Palma d'Or a Cannes, i amb el premi Oscar a millor director, entre molts altres guardons.

Crítiques:

"Polanski narra amb un estil que et remet afortunadament al cinema d'una altra època (...) no vol apuntar al cor, el seu propòsit és que t’impacti al cap. Ho aconsegueix".

Carlos Boyero: Diari El País

"Una obra rigorosa i severa, que renuncia a qualsevol efectisme per posar-se al servei de la història. Cine d’antany i del bo".

Tommaso Koch: Diario El País