Ajuntament de Castellar del Vallès

Si ets una tortuga, no deixis que et diguin lenta o avorrida. Em dic Maria i soc una tortuga marina.

Tinc la pell arrugada, vaig molt a poc a poc, els meus ulls són petits i tinc una closca gran, però això no són pas defectes: la meva pell em protegeix del fred, la meva lentitud és una virtut perquè puc estar ben atenta i no perdre’m res important, els meus ulls poden veure tant sota l’aigua com a la superfície i la closca és casa, el meu refugi on em sento segura i protegida. També tinc la sang freda, però tinc un gran cor, i vaig néixer a la platja, a la sorra daurada pel sol, des d’on vaig haver de caminar fins al mar.

A diferència dels peixos amb què convisc a l’oceà, jo no tinc colors ni puc fer giravoltes surant l’aigua, però puc nedar amb la força de les meves aletes, arrossegar-me per la sorra i fer nius.

Quan era petita, els meus amics i amigues em preguntaven d’on venia, i jo els explicava que la meva mare va pondre els ous a la platja, vora el mar. Em miraven amb una expressió estranya i em deien: “Aleshores, no ets un animal marí, oi?”. Jo els intentava explicar que és clar que soc un animal marí, visc a l’oceà!

Altres vegades em preguntaven de què em serveix la closca, i jo els deia que per a mi és un espai íntim on puc reflexionar tranquil·la i sentir-me bé amb mi mateixa, sense ningú que em molesti, però no m’entenien.

Els professors i professores de l’escola sempre em posaven pressa per acabar les tasques, i jo els feia saber que necessitava anar al meu ritme per fer les coses bé. A vegades s’enfadaven i em renyaven, però, després, quan veien la meva feina ben feta, em felicitaven.

També hi havia peixos que se’n reien de mi perquè tinc la pell arrugada i això em fa semblar vella, però vaig néixer amb la pell així i no la puc canviar, a més, a mi ja m’està bé tenir-la d’aquesta manera.

Aquests mateixos peixos em feien burles pels meus ulls petits, però jo tenia clar que els meus ulls no tenen res de dolent, són així, perfectes per a mi com ho són la meva closca i la meva pell.

He d’admetre que al principi, tots aquests comentaris em feien mal i em feien estar malament amb mi mateixa, però, a poc a poc, vaig anar entenent la realitat sobre el meu cos i la meva manera de ser, i que no hi havia cap problema a tenir característiques diferents que la resta d’animals de l’oceà.

Així vaig anar creixent, al voltant de totes aquestes crítiques, tot i que van deixar d’importar-me i de fer-me mal quan vaig acceptar-me a mi mateixa, i vaig decidir canviar les coses! Volia fer entendre a tothom que les diferències no són una limitació ni una molèstia, són la nostra manera de ser que tothom ha d’entendre i acceptar.

És per això que vaig decidir buscar una professió amb la qual pogués ensenyar als animals marins més petitons a no jutjar a la resta per les seves característiques i sobretot, a estimar-se tal com són.

Ara, que segueixo a l’escola, fent de mestra, m’agrada explicar la meva història a tothom, i miro de fer-los veure que les diferències són la suma de la diversitat que hi ha en toooot el món, i que, per tant, ser diferent no és res més que ser autèntic, únic i especial.

Si ets una tortuga, no deixis que et diguin lenta o avorrida. Em dic Maria i soc una tortuga feliç!