Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
La vida dels castellarencs es desenvolupava al voltant del camp, treballant petites o mitjanes parcel·les de terra com a masovers, a canvi de pagar els tributs corresponents als propietaris. Els cereals, la vinya, els fruiters i les oliveres, típics cultius mediterranis, eren els majoritaris. Malgrat això, una de les activitats que progressivament va anar guanyant terreny va ser l'aprofitament de la força del curs del riu Ripoll, instal·lant molins de tot tipus amb recs i sèquies a amb dues ribes; d'aquí sembla que pot derivar el topònim Les Fàbregues.
La família Clasquerí i els seus descendents, Meca i Cassador, exercien el seu poder a través de la Cort del Batlle, contrarrestada amb la d'un consell municipal, anomenat Universitat, i que estava representat bàsicament pels prohoms i caps de casa del terme.
Al llarg dels segles XVII-XVIII els castellarencs van viure temps intensos: les guerres de Perpinyà i dels Segadors, el bandolerisme a l'entorn de St. Llorenç del Munt, la Guerra dels Segadors, els processos contra la bruixeria, la progressiva pèrdua de paper del poder feudal davant les noves institucions que anaven apareixent, etc.
En aquests moments els habitants de Castellar demanen a les autoritats corresponents el trasllat de la parròquia a la riba esquerra del riu (actual emplaçament de la vila de Castellar), que és on vivia la majoria de la població, ja que era un problema per a molts travessar el riu cada cop que s'havia d'anar a missa. Finalment va ser traslladada el 1773 amb la construcció d'un edifici nou sobre l'antiga capella de Sant Iscle i Santa Victòria.
.jpg "Sant LLorenç del Munt")
