Ajuntament de Castellar del Vallès

Manuel Esteban, a l'esquerra de la imatge

• « Anterior
• 1
• 2
• Següent »

"Esteban-Portabella, un treball cinematogràfic"

L'acte és un reconeixement a la trajectòria professional del director de fotografia Manuel Esteban, que assistirà a l'acte juntament amb el director de cinema Pere Portabella.

Manuel Esteban és director, productor, realitzador i director de fotografia. Juntament amb Lorenzo Soler, va rodar als anys 60 el film 52 domingos, considerada la primera pel·lícula de independent a Barcelona. La seva tasca com director de cinema va començar amb el film I després ningú no riurà (1967). Al llarg de la seva trajectòria ha intercalat les feines de direcció amb les de realització per a TV, producció i direcció de fotografia. Aquesta última faceta ha estat molt lligada al director Pere Portabella, amb qui ha treballat en els films Cuadecuc, vampir (1970), Los poetas (1971), Umbracle (1971), El sopar (1974) i Informe general (1975). Ambdós van formar part de la clandestina Comissió Catalana de Cine, i van començar a filmar manifestacions del carrer, reportatges politicoculturals i tot allò que creien que podia tenir interès en la lluita antifranquista.

S'hi inclou la projecció del film Cuadecuc, vampir, una filmació feta durant el rodatge de la pel·lícula comercial El conde Drácula, dirigida el 1970 per Jesús Franco.

Títol original: Cuadecuc, vampir (Espanya)

Any: 1970

Durada: 70 min

Direcció: Pere Portabella

Intèrprets: Christopher Lee, Herbert Lom, Soledad Miranda, Jack Taylor, Maria Rohm, Fred Williams, Paul Muller, Jeannine Mestre, Emma Cohen, Jesús Franco

Versió original

Sinopsi: Filmació del rodatge del film comercial El conde Drácula, de Jesús Franco. Portabella exerceix dos tipus de violència sobre la narrativa estàndard: elimina totalment el color i substitueix la banda sonora per un paisatge de col·lisions imatge-so a càrrec de Carles Santos. Filmat provocadorament -en 16mm i amb negatiu de so- les tensions entre el blanc i el negre afavoreixen l'estrany "materialisme fantasmátic" d'aquesta anàlisi desvetlladora dels mecanismes de construcció de l'il·lusionisme del cinema narratiu dominant, que, alhora, constitueix una intervenció radical en la institució cinematogràfica espanyola.