Ajuntament de Castellar del Vallès

L’acte s’emmarca en la projecció, dins la Mostra de Cinema BRAM!, del darrer documental de Ventura, Un vas d’aigua per a l’Elio

El cineasta castellarenc Pere Joan Ventura Carol rebrà la Medalla de la Vila dissabte, 4 de març, a les 20.30 hores. El lliurament a Ventura de la màxima distinció que ofereix el municipi es farà en el marc de la preestrena de la seva darrera pel·lícula, el documental Un vas d’aigua per a l’Elio, a l’Auditori Municipal Miquel Pont, dins la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM!. L’acte estarà presidit per l’alcalde, Ignasi Giménez, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, la també castellarenca Gemma Ubasart, i comptarà també amb l’assistència del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.

El Ple Municipal del desembre passat va acordar per unanimitat atorgar aquest reconeixement a Ventura per tenir, com a cineasta, una trajectòria de lluita antifranquista i defensa de les llibertats i els drets socials. També, en l’àmbit local, per haver destacat com a impulsor del moviment cineclubista als anys 70, de fort component antifranquista, com a creador del BRAM! i com a recuperador del cineclub l’any 2011, amb la creació del Club Cinema Castellar Vallès (CCCV), una entitat que presideix des de la seva fundació.

Des del 1972 i fins a dia d’avui, Ventura ha treballat com a operador de càmera, reporter gràfic, realitzador, fotògraf, ajudant de direcció i director de cinema. Entre els seus treballs, sempre compromesos amb l’activisme social i polític, destaquen els duts a terme als anys 70 com a membre fundador del col·lectiu de cine militant “Grup de Producció” i les seves tasques a Televisió Espanyola de Catalunya, on a partir de 1977 va exercir d’operador de càmera, reporter gràfic, realitzador i editor. D’altra banda, entre els anys 70 i 90 va participar en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella, i va fer d’ajudant de direcció en diferents pel·lícules de Vicente Aranda.

El seu treball El efecto Iguazú, que va dirigir l’any 2002 i que tractava sobre els treballadors en atur de Sintel que van acampar a la Castellana de Madrid, va ser premiat amb el Goya a millor documental. També va ser nominada en aquesta categoria dels Goya la pel·lícula col·lectiva Hay Motivo (2003), en què va participar amb el curtmetratge sobre la catàstrofe ecològica del Prestige Cena de capitanes.

Altres treballs remarcables són el curt La vida efímera per al projecte En el mundo a cada rato (2004) i els documentals En la calle, dirigit conjuntament amb el Gran Wyoming i que va rebre el Premi Reina Sofia 2006 a millor documental, Plou i fa sol (2012) o No estamos solos (2015), dirigit per Ventura i produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming.

Un vas d’aigua per a l’Elio, una pel·lícula per a la recuperació de la memòria històrica

El lliurament de la Medalla de la Vila a Pere Joan Ventura s’ha fet coincidir no només amb la celebració de la 15a edició de la Mostra de Cinema de Castellar, que el cineasta dirigeix des de la seva creació l’any 2009, sinó també amb la projecció en el marc del BRAM! del seu darrer treball com a director, el documental Un vas d’aigua per a l’Elio.

La pel·lícula, de 72 minuts de durada, reconstrueix, a partir diferents historiadors i testimonis de l’època, el procés de recerca, exhumació i identificació del maqui anarquista italià de 22 anys Elio Ziglioli, que va ser assassinat per la guàrdia civil a Castellar del Vallès l’any 1949.

El film explica com, l’any 2018, un historiador de Sant Celoni, Argimiro Ferrero, i un expert en la muntanya de Sant Llorenç del Munt, Jordi Guillemot, van descobrir, al mateix temps i per diferents camins, la identitat del cadàver de l’Elio, que era nascut a Lovere, al nord d'Itàlia. Les seves recerques els portaran a connectar amb la família de l’Elio, que l’havia buscat infructuosament durant dècades, des que el 1947 se’n va anar a trobar-se amb el seu pare, membre del partit comunista, fugit a París. Així, Enrica Volpi, Roberto Ziglioli i la seva filla Federica, familiars de Elio, descobreixen seixanta anys més tard el misteri de quan i per què l’Elio va desaparèixer sense deixar rastre.

Des que es va tenir constància de la possibilitat que les restes de l’Elio Ziglioli estiguessin enterrades a la fossa situada extramurs del cementiri municipal de Castellar del Vallès en què s’inhumaven els difunts a qui no es concedia el dret de descansar a l’interior del recinte religiós, la família, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castellar van treballar per poder exhumar-ne el cos i dur a terme els estudis antropològics i genètics necessaris per determinar-ne la identitat. Així, d’acord amb el Pla de fosses, entre el 20 de juny i l’11 de juliol de 2018 la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia va dur a terme l’excavació de la fossa, de la qual es van recuperar les restes de dos individus. Un d’ells va ser identificat com el d’Elio Ziglioli, De l’altre, d’uns 40 anys, els experts sospiten que podria ser un altre maqui assassinat a Castellar el 1949.

El film Un vas d’aigua per a l’Elio compta amb el suport de l’Ajuntament de Castellar del Vallès i de la Filmoteca de Catalunya i amb el micromecenatge de 150 particulars i entitats, i contextualitza el moviment de resistència antifeixista i la lluita antifranquista realitzada pels maquis.

Entre les assistències confirmades a l’acte, també hi ha la del director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, i la presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs, Emma Fernández, entre d’altres.

Cal tenir en compte que aquesta projecció és una de les propostes gratuïtes del BRAM! Castellarenc, i per tant no està inclosa en els abonaments de la Mostra. És per això que no es garanteix l’accés a la sala a les persones que no hagin adquirit l’entrada específica.