Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
.jpeg "Josep-Ramon Bach, pintat per Xavier Caba.")
El poeta Josep-Ramon Bach i Núñez (Sabadell 1946 – Barcelona 2020), que va estar molt vinculat durant tota la seva vida a Castellar del Vallès, serà distingit dimecres 20 d'abril amb la Menció Honorària de la Corporació a títol pòstum, en el transcurs d'un acte que tindrà lloc a les 19 hores a la Sala de Petit Format de l'Ateneu.
L'Ajuntament reconeixerà així la trajectòria professional d'aquest escriptor i la seva contribució a la literatura i a la llengua catalanes, tal com va proposar la Comissió d'Honors i Distincions, a suggeriment del també escriptor Miquel Desclot i de l’activista cultural i exdocent Anton Carbonell.
Precisament, Desclot serà l’encarregat de fer la glossa dels mèrits de Josep-Ramon Bach en l’acte del dia 20, que també comptarà amb la intervenció de l’escriptor i traductor Joan Sellent, dels actors Rosa Renom i Jep Barceló, que faran una lectura dramatitzada de textos de Bach, i amb la projecció del vídeo Àngels, diables i querubins, un muntatge de l’any 2010 fet per Francesc Ventura amb proses d’aquest llibre i amb imatges de Josep-Ramon Bach i de la seva família a Castellar del Vallès. A més, hi participaran Anton Carbonell, que conduirà l’acte, i l’alcalde de la vila, Ignasi Giménez, que en farà la cloenda.
Josep-Ramon Bach és un poeta, narrador i dramaturg que va néixer a Sabadell, però que va estar estretament lligat a Castellar del Vallès. Aquesta vinculació amb la vila, que es remunta a la seva infantesa, a finals dels anys 40, es va veure reflectida en la seva obra, com és el cas el llibre El laberint de Filomena (2010, Premi Rosa Leveroni dels Premis Literaris de Cadaqués), un homenatge poètic a la vila de quan ell era infant.
Dedicat professionalment al disseny industrial, Bach va iniciar l’obra poètica publicada als anys 70, amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària (1972, reeditat i ampliat el 1997), De rems i hores (1974) o Diorames (1975).
Amb L’ocell imperfecte (1994, premis Cavall Verd-Josep M. Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia) introduí el personatge de Kosambi, a partir de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el narrador (1995-1999) i El primer núvol (2006).
El 2017 s’inicià la publicació de la seva obra completa amb el volum L’instint (Obra poètica 1962-1993). Pòstumament, s’ha editat un segon volum: La saviesa (Obra poètica 1993-2005) (2021). I resta per publicar un tercer volum, La solitud.
La seva obra teatral comprèn el recull de peces breus Almanac intermitent (2004), que s'inscriu en formes dramàtiques d’avantguarda, i Diàlegs morals sobre la felicitat (2008, premi Recull-Josep Ametller de teatre 2007), en què mostra situacions quotidianes que voregen l'absurd.
