Ajuntament de Castellar del Vallès

Carcassona va batejar ahir dissabte, 9 d’abril, l’esplanada situada al davant del seu futur conservatori amb el nom de Castellar del Vallès. Aquesta ciutat francesa ha decidit dedicar aquest espai públic a la vila amb motiu de l’intercanvi lingüístic que des de fa anys duen a terme l’Institut de Castellar i el College de Grazailles de Carcassona.

Les activitats van començar en primer lloc l’Hôtel de Ville, amb la recepció que l’alcalde de Carcassona, Jean-Claude Perez, va oferir a una delegació del consistori castellarenc encapçalada per l’alcalde, Ignasi Giménez, i la regidora de Cultura, Pepa Martínez. L’alcalde francès va lliurar al seu homòleg castellarenc la medalla de la ciutat, en senyal del vincle d’unió que s’ha establert des de fa temps entre els dos municipis.

A continuació, la comitiva es va desplaçar fins a l’esplanada del futur conservatori de Carcassona, un equipament cultural que en l’actualitat es troba en estat de construcció. En el torn de parlaments, el president de la Communauté d’Agglomération du Carcassonnais, Alain Tarlier, va destacar que “després que Castellar del Vallès inaugurés el passat mes d’octubre una plaça dedicada a Carcassona, avui consolidem els llaços culturals, socials, educatius i d’amistat entre ambdós municipis”.

Així mateix, l’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, va agrair la rebuda dispensada per la ciutat i va comparar la relació que s’ha establert entre els dos municipis a la d’una “història d’amor iniciada fa vuit anys amb l’enviament de cartes entre alumnes”. Giménez va remarcar que “aquest agermanament no s’inicia des dels Ajuntaments, sinó que parteix dels intercanvis que es fan entre estudiants per tal d’aprendre una llengua i una història i puguin així ampliar els horitzons del seu món”.

L’alcalde també va voler recordar que “fa 70 anys la gent arribava a França fugint d’una guerra civil i que anys més tard, molts catalans també van anar cap a França a la recerca de noves oportunitats per treballar”. Aquest és el cas de la família d’Ángela Rodríguez, una castellarenca nascuda a Carcassona que ahir també va ser present a l’acte. Els seus pares van emigrar l’any 1960 de Castellar a Carcassona per anar a treballar a la vinya. A França, hi van tenir cinc fills i 15 anys més tard, la família va retornar a Castellar per establir-s’hi definitivament.

Els parlaments van finalitzar amb la intervenció de l’alcalde de Carcassona, Jean-Claude Perez, que “va agrair als professors que van iniciar l’intercanvi que s’hagin pogut crear llaços entre les dues ciutats”. Perez va destacar que “és un honor saber que a uns cents de quilòmetres de distància  hi ha una plaça dedicada al nostre municipi”. I va afegir: “avui fem el mateix, dedicant una plaça a Castellar en un lloc que serà de trobada cultural”. L’alcalde va remarcar que, amb iniciatives com aquesta, “Carcassona i la seva aglomeració demostren que estan obertes a noves cultures i nous horitzons”.

L’acte va comptar amb les actuacions de l’Harmonie Municipal de Carcassona, orquestra que va interpretar entre d’altres temes “L’Estaca” i “La Marsellesa”, i el grup del Ball de Bastons de Castellar.  Hi van assistir també familiars i estudiants de l’Institut Castellar i el College de Graizelles.

Precisament, els 16 alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Castellar que protagonitzen l’intercanvi seran fins dijous a Carcassona. En aquesta ocasió, i com a novetat, dos professors de l’Institut Castellar, Antoni Cavero i Sònia Martínez, van oferir divendres passat classes en llengua castellana de física i literatura als alumnes del College de Grazailles.

La directora de l’Institut Castellar, Lídia Tuà, va destacar ahir el paper del centre com a agent cultural de la vila, atès que “el que va començar com una iniciativa per a l’educació, per la voluntat de professors i instituts, ara s’ha obert a un intercanvi cultural entre les dues poblacions”. Així mateix, el professor responsable de l’intercanvi, Josep Asensio, va remarcar que els intercanvis són importants “des del punt vista lingüístic, perquè els alumnes francesos aprenen que tenim una llengua com el català, i també per apropar-nos culturalment i desfer tòpics”.