Ajuntament de Castellar del Vallès

Com és tradició des de fa 30 anys, Castellar del Vallès ha commemorat avui la Diada Nacional de Catalunya amb un acte que ha tingut lloc al carrer de les Roques. A les 11 del matí, s’han dut a terme les habituals ofrenes florals del consistori i de les formacions polítiques locals davant de Cal Targa, la casa on el qui fou president de la Generalitat durant la 2a República, Lluís Companys, va passar diverses estades.

A continuació, l’alcalde de Castellar, ha pronunciat el discurs oficial de la Diada:

“Fa prop de 300 anys Catalunya va començar un llarg viatge per a la recuperació de les nostres institucions. Des de la derrota que vam patir els catalans a mans de les tropes borbòniques aquell 11 de setembre de 1714 hem fet força camí.

Ningú pot negar que amb la reinstauració de la democràcia, Catalunya ha recuperat bona part dels drets perduts fa tres segles.

Els reptes però, encara són molts i el camí que ens resta per fer és llarg i difícil.

Una bona prova del que estic dient ha estat la sentència del Tribunal Constitucional del passat 28 de juny sobre el recurs contra l’Estatut.

És una sentència que ens provoca indignació per molts motius.

No és de rebut que la sentència es produeixi quatre anys desprès de presentar-se el recurs, amb l’Estatut plenament vigent i amb una cinquantena de lleis que el desenvolupen.

No és de rebut que una sentència que afecta la voluntat del poble de Catalunya, hagi estat en mans d’un tribunal deslegitimat, amb un dels seus membres recusats i amb quatre membres més que han vist prorrogat artificialment el seu mandat en més de dos anys i mig.

Però això no és el més important, ni el que realment ens preocupa.

El que ens indigna és que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut atempta contra una llei que ha sorgit d’un acord entre el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats i el Senat.

Una llei que ha estat aprovada per majoria absoluta de les Corts Generals.

I, el que encara és més indignant, una llei que ha estat votada en referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Malgrat el gerro d’aigua freda que va suposar la sentència, hem de dir que els enemics de l’Estatut han fracassat.

El nou Estatut és millor que el que teníem anteriorment en molts aspectes com ara el reconeixement nacional, les competències, la millora de recursos o els instruments que Catalunya disposa per defensar els seus interessos.

No estem davant de cap derrota. No renunciarem a l’Estatut que va votar el poble de Catalunya i continuarem lluitant des de la unitat de les forces catalanistes en la defensa de la seva integritat.

Defensarem l’Estatut amb tots els mitjans legals i institucionals.
Volem l’Estatut. Tot l’Estatut.

Estic convençut que aquesta vegada sortirem victoriosos. Però també sé que la victòria passa per la unitat de tots els que volem una Catalunya plena i forta.

Estem vivint temps complicats, temps de crisi. Hi ha una crisi econòmica i, el que és més greu, una crisi de confiança, una crisi institucional i una crisi d’identitat.

Hem de recuperar la confiança en les nostres institucions, en el nostre país, en nosaltres mateixos.

I la millor medicina per lluitar contra aquest virus és la unitat, és saber trobar espais de trobada de tots els ciutadans.

Catalunya és un gran edifici que hem de construir entre tots sobre els fonaments de la democràcia, la diversitat i el respecte a les diferents maneres de pensar.

Tots formem part d’aquest edifici. Aquí ningú sobra. I precisament el que més necessitem són uns pilars que ens donin solidesa.

Els pilars que ens uneixen, el símbol que ens identifica com a poble, és la bandera.

Aquest any, a Castellar, hem repartit mil senyeres perquè aquesta diada, i en plena Festa Major, estiguin penjades de les finestres i els balcons de Castellar.

La iniciativa ha estat un gran èxit i la demanda ha superat amb escreix el nombres de senyeres disponibles.

En aquest sentit, Castellar ja s’ha pronunciat, de la mateixa manera que ho va fer el poble de Catalunya el passat 10 de juliol omplint el carrers del centre de Barcelona convocats per Òmnium Cultural.

Encara ressona pel Passeig de Gràcia el lema de la manifestació: “Som una nació. Nosaltres decidim”.

I així ho farem.

El proper 28 de novembre hem estat cridats a les urnes per escollir els nostres representants al Parlament. Serà un dia important perquè escollirem el nostre destí. Ningú pot quedar-se a casa.

D’aquí uns mesos, doncs, els catalans estem obligats a donar una nova lliçó de democràcia.

Cada partit defensarà les seves opcions i espero que s’obri un intens debat sobre quina és la Catalunya que volem.

Però el que no podem perdre mai de vista és que som per sobre de tot un poble plural però a la vegada unit.

Com deia el poeta Miquel Martí i Pol:
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Visca Castellar. Visca Catalunya".