Ajuntament de Castellar del Vallès

El Pla pretén establir criteris bàsics per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat i sostenible a l'àrea més poblada de Catalunya La Sala de Petit Format de l'Ateneu va acollir dilluns a la tarda una sessió informativa sobre el Pla Territorial Metropolità. La presentació de l'avantprojecte del pla va anar a càrrec d'Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, i de Josep Maria Carrera, director de Planejament de l'Institut d'Estudis Territorials i coordinador de la redacció del pla. L'elaboració del Pla Territorial Metropolità respon a la voluntat de regular el creixement del desenvolupament urbanístic en l'àmbit metropolità, de 3.200 km2, on es concentra el 70% de la població de Catalunya i on es produeix el 70% de la riquesa del país. Així, la funció d'aquest pla, un dels set que configuren el conjunt de la planificació territorial a Catalunya (juntament amb els plans de l'Alt Pirineu i Aran, de Ponent – Terres de Lleida, de les Terres de l'Ebre, de les Comarques centrals, del Camp de Tarragona i dels Comarques gironines), és "endreçar de la millor manera possible el procés de transformació que està vivint l'àrea metropolitana de Barcelona". El contingut del pla s'ha dividit en tres grans àrees: els espais oberts, els assentaments de població i les infraestructures, tant viàries com ferroviàries. Així, pel que fa als espais oberts, el pla estableix, entre d'altres aspectes, la connexió de les 100.000 ha. d'espais protegits que existeixen actualment al territori. D'aquesta manera, s'afegirien 100.000 ha. més d'espais protegits, i 40.000 de sòls de protecció especial associats a activitats agrícoles. En relació als assentaments de població, el pla recomana aturar l'escampadissa d'urbanització sobre el territori i tendir, per contra, a la contenció d'aquesta tendència, és a dir, que els nuclis de població es caracteritzin per la seva forma compacta, una certa densitat, riquesa d'usos i també cohesió i, per tant, s'enforteixi la xarxa urbana sense dependre d'un sol centre. En aquest sentit, Castellar del Vallès hauria de seguir una estratègia de creixement moderat, és a dir, podria créixer en un 30% respecte del seu sòl urbà consolidat en el moment en què s'aprovi el pla. En tot cas, hauran de ser els planejaments urbanístics de cada municipi els que estableixin els respectius nivells de creixement. A més, Nel·lo i Carrera van afirmar que el Pla Territorial Metropolità estableix diferents tipus de polaritat en relació als municipis de l'àrea. Així, Castellar s'inclouria en els municipis que poden exercir una polaritat comarcal, és a dir, donar serveis a ell mateix però també a d'altres poblacions de la rodalia. Trencar la radialitat des de Barcelona, objectiu de les propostes sobre infraestructures D'altra banda, i pel que fa a les infraestructures, la voluntat recollida en el pla és la potenciació de les àrees urbanes de manera que la mobilitat no depengui exclusivament de l'automòbil. Per assolir aquest objectiu, el Pla Territorial Metropolità proposa una inversió a favor del transport ferroviari, portada a terme de forma orbital o transversal, i no radial des de Barcelona com està plantejada en l'actualitat. És el cas de l'anomenat ferrocarril orbital metropolità, una línia que uniria, entre d'altres, les poblacions de Vilafranca, Martorell, Abrera, Terrassa, Sabadell, Mollet, Granollers i Mataró. Seguint l'objectiu de crear un "espai ferroviari més mallat" i, per tant, de dotar d'infraestructura ferroviària aquelles àrees que encara no disposen de connexió amb el centre del sistema metropolità, s'inclouria també el futur perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat des de Sabadell a Castellar del Vallès. En relació a la xarxa viària, el pla té per objectiu anar a buscar rondes que envoltin els nuclis urbans, "de manera que el trànsit rodat no hagi de passar necessàriament per dins de les poblacions". Amb aquest objectiu s'ha previst la construcció de la Ronda Vallès, que passaria per la part superior dels continus urbans de Terrassa, Sabadell, Caldes, Granollers, La Roca o Mataró. El secretari per a la Planificació Territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va explicar que el projecte de desdoblament de l'eix transversal ha permès reconsiderar el plantejament del 4t Cinturó, "convertint-lo en una via que connecti les localitats evitant entrar al cor metropolità, com és la Ronda Vallès". L'avantprojecte del Pla Territorial Metropolità ha estat elaborat per la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana, formada pel Govern de la Generalitat i representants de l'Administració de l'Estat, de Consell Comarcals, Ajuntament de Barcelona i de les associacions municipalistes, i abasta un total de 164 municipis, un àmbit molt superior al dels plans supramunicipals existents fins ara. D'aquesta manera, Govern de la Generalitat i món local han arribat a un acord per tal que, per primera vegada, la Regió Metropolitana de Barcelona compti amb un Pla territorial propi amb un horitzó temporal establert a l'any 2026. Una vegada s'hagi tancat el procés de consulta pública de l'avantprojecte, el Govern de la Generalitat serà l'encarregat de fer l'aprovació definitiva del Pla, després del corresponent procés de tramitació.