S'aclareix la desaparició d'un castellarenc que va morir a la Guerra Civil
Dimarts 21 agost de 2007
La troballa ha estat possible gràcies a un treball de recerca sobre un diari de guerra d'un portalliteres de Subirats Un treball de recerca realitzat pel periodista Oriol Querol sobre el diari de guerra que va fer el portalliteres de Subirats Magí Parera ha permès aclarir la desaparició del castellarenc Joan Àngel Olivé I Jou, mort el 20 d'agost de 1938 a un quilòmetre de la Pobla de Massaluca (Terra Alta) en direcció a Villalba dels Arcs. Fins aleshores, els seus familiars només sabien que el noi es trobava desaparegut i que la seva darrera destinació va ser la 27ª Divisió, 124 Brigada Mixta, 495 Batalló, primera Companyia. Era un desaparegut més, doncs, de la tràgica batalla de l'Ebre. La primera pista sobre Olivé la va donar Parera en el seu diari , quan va afirmar, el 20 d'agost de 1938, que acabaven d'enterrar "un noi de Castellar del Vallès. Es deia Olivé. Portava el retrat de la seva esposa i de la nena... Als pagesos que algun dia treballaran aquestes oliveres els farà respecte tocar aquesta terra". Aquesta anotació tan precisa, desobeint les ordres dels superiors de no identificar els morts, va motivar a Querol a intentar trobar els seus familiars per intentar trobar la família del soldat mort en combat. Va pensar que si no es va anotar de forma oficial el seu nom, era impossible que s'hagués comunicat la seva defunció als familiars i que, per tant, ignoraven què havia succeït amb Joan Àngel Olivé. Així, el periodista es va posar en contacte amb l'Arxiu Municipal de Castellar "gràcies al qual vam saber que només hi havia un soldat de la lleva del biberó de Castellar del Vallès que es digués Olivé i que hagués anat a la guerra". Però l'anotació que havia fet Parera al seu diari sobre la família que tenia Olivé no s'ajustava amb les dades que havia obtingut Querol, ja que constava com un jove solter. És per això que el periodista va poder contactar amb Maria Teresa Olivé i Jou, la germana petita del soldat, que encara viu al domicili familiar del carrer Sant Pau. De seguida van concertar una entrevista i Querol va exposar l'aparent contradicció entre el jove mort al front i el seu germà ja que les dades que tenia de l'un i de l'altre no coincidien. "Quan va escoltar que el difunt portava un retrat de l'esposa i de la nena, la Maria Teresa es va aixecar, va remenar dins d'un bagul i va extreure dues o tres fotografies", recorda Querol. En una de les fotografies, que ella conservava des de 1938, es podien veure tres dones: la mare, l'Eusèbia, la germana gran, la Montserrat i ella mateixa. De la mateixa foto, se n'havien fet dues còpies, una es va quedar a Castellar i l'altra es va enviar al germà que estava al front. Segons comenta Querol, la Maria Teresa diu que el portalliteres va confondre en les seves anotacions la seva germana gran amb la dona i ella mateixa com la filla. La presència de la tercera dona potser va obviar-la Parera a les seves anotacions amb els tres punts suspensius. La Maria Teresa encara recorda amb emoció el descobriment, encara que "mai no vaig conèixer mai el meu germà". Tot i això, la recerca del seu germà va ser una constant a la seva família. "Impacta molt tancar aquest cercle", explica Querol. Finalment, es va poder documentar que el 20 d'agost de 1938 la companyia en la qual es trobava adscrit Joan Àngel Olivé i Jou estava destinada a aquella zona de guerra. El treball de recerca està inclòs al llibre Del solc a la trinxera editat per l'Ajuntament de Subirats, d'on era Magí Parera.
