Sessió doble de música en una nova Mandràgora
Dijous 2 juny de 2005
Les formacions Batak i Quim Aguasca Quartet tocaran el proper divendres, 3 de juny, al bar Calissó Art Els amants de la bona música compten amb una nova cita programada dins el cicle de la Mandràgora. Una doble trobada musical que es farà el proper divendres, 3 de juny, al Bar Calissó Art. La formació Batak serà l'encarregada d'encetar la nit musical i ho farà amb un combinat de música tradicional, ska i rumba. Després d'aquest pupurri, el públic assistent podrà escoltar el jazz de Quim Aguasca Quartet. La primera actuació, que començarà a les 22h, tindrà a set joves músics com a protagonistes. Batak és una formació que va néixer fa un any i que procedeix de diversos punts de Catalunya. "Primer vam començar fent música tradicional influïda per sons celtes. Actualment, a banda d'aquest tipus de música, també hem incorporat temes d'ska i rumba. És una música animada que pretén divertir a tothom que ens escolti", ha explicat Mar Aumedes, percussions, txalaparta i veu del grup. La resta de músics són: Dani Galan; guitarra espanyola i veu, Pol Aumedes, acordió diatònic, tarota, txapalarta i veu, Maria Batllori, violí, Marina Sogues, flauta i veu, Quim Torres, baixista i Antonio Escañuela, bateria. Quim Aguasca Quartet, segona actuació de la nit, és una formació força jove que es va formar fa un any i mig amb la voluntat, segons diu el guitarrista castellarenc, Quim Aguasca, "d'oferir un jazz fusionat amb blues i funky. És un jazz visceral i molt expressiu". La resta de la formació la completen Oriol Casadevall, contrabaix, Richard Molina, bateria i David Calvo, saxo. La majoria dels músics són de Sabadell i pertanyen al Taller de Músics de Barcelona. El repertori del divendres vindrà configurat a partir de temes propis i algun estàndard com Nica's dream i Timeless de John Avercrombie. La Mandràgora és una iniciativa que va néixer l'octubre de 2002 amb la voluntat de donar resposta a tots aquells músics castellarencs, professionals o no, que tenien ganes de mostrar el seu treball al públic. Si en un inici La Mandràgora només era plataforma per a música i cantants, actualment també són benvingudes d'altres iniciatives artístiques com el teatre i la poesia.
