CELOBERT
Dijous 18 setembre de 2003
Skylight (títol original de l'obra) és una obra de dos personatges, de tres, o de quatre (els fantasmes també compten). Siguin els que siguin, n'hi ha prou per explicar el món i la humanitat, amb la seva cruesa i la seva tendresa, amb les il·lusions i els desenganys. David Hare, com un bruixot, sap fer aparèixer davant l'home contemporani les pors a les quals no és capaç d'enfrontar-se, incapaç d'assumir l'explosió de sentiments i d'emocions que brollarien dintre seu. Skylight és una obra de debat, però el tema de debat és la vida (el que fem nosaltres amb la vida i el que la vida fa amb nosaltres), l'amor i la societat actual. Les idees del debat flueixen amb extrema suavitat, amb intel·ligència i amb humor, sense grans paraules, sense subratllats, a mitja veu. La "realitat", és reflexió social, emocional, i fins i tot política. Per mi, avui, la lluita, el repte d'aquest muntatge no és la maquinària escènica, ni tan sols la posada en escena, sinó la humanitat dels personatges, aconseguir la seva transparència i així, a través d'ells, provocar l'emoció. Ferran Madico
