Josep M. Terricabras parla del valors a transmetre als infants en la xerrada de clausura de l'Escola de Pares
Divendres 4 juny de 2004
Una xerrada sobre l'educació dels valors en els infants i els joves per part de pares i professors va ser el tema central de la xerrada que va tancar, ahir, el curs 2003-2004 de l'Escola de Pares. La conferència va anar a càrrec de Josep M. Terricabras, catedràtic de filosofia a la Universitat de Girona, que va dedicar la seva exposició a destacar certs valors intel·lectuals i morals, i a donar pautes de com transmetre'ls a fills i alumnes. Terricabras va iniciar la xerrada fent al·lusió, com a punt de partida, a la importància extraordinària que tenen els valors en la vida d'una persona. El problema, va dir, és que "sovint no tenim clar quins valors hem de transmetre ni tampoc, com els hem de transmetre". Davant d'aquesta premissa, el ponent va destacar alguns dels valors intel·lectuals i morals que s'haurien de promoure, així com també la manera com fer-ho. En aquest sentit, Josep M. Terricabras va parlar de dos grans valors intel·lectuals que s'haurien de patrocinar des de tots els àmbits, però sobretot, des de l'escola: la qualitat de l'ensenyament i la gestió de la imprecisió, és a dir, donar pautes als alumnes perquè sàpiguen comparar, definir i discernir. Pel què fa a la qualitat de l'ensenyament, Terricabras va explicar que, anys enrera, el més important era acumular coneixement, però ara, el que té valor és la qualitat de l'ensenyament. "L'allau de coneixement i d'informació avui en dia és tant brutal, amb Internet, CD Roms, enciclopèdies, llibres, etc, que acumular-lo no té cap sentit. Avui, el que compta és saber interpretar tota aquesta informació. El que s'ha de fer és ensenyar a pensar i a entendre", va explicar el filòsof. D'altra banda, Terricabras també va explicar que "els humans pensem, majoritàriament, d'una manera vaga i imprecisa i que, tot i així, ens funciona". Durant anys, va dir, es creia que l'important era la precisió, però ara s'ha fet evident que no és així. "A la vida, la majoria de coses són amb graus. A poques coses podem respondre sí o no. La majoria de termes són imprecisos". Davant d'aquesta evidència, va dir, "la precisió l'hem de deixar per les màquines. Els humans sabem valorar la prudència, la precisió, la vaguetat... en definitiva, gestionar el matís. Una cosa que encara no poden fer les màquines". Pel què fa als valors morals, Terricabras va assenyalar que els valors que es defensen depenen de molts factors, com la família o la creença religiosa. Per tant, el què hauria de fer l'escola, va dir, no és afavorir el contingut d'una determinada moral, sinó un tarannà moral. "En moral hem d'acceptar, primer de tot, que tots estem al mateix nivell. La gent fa diferències entre la seva moral i la dels altres, però s'hauria de tractar a tothom des de la igualtat. I encara més: tractem-nos tots igual, però igualment bé", va dir el filòsof. A més, va afegir, "una persona és un fi, no un mitjà, i se l'ha de tractar com a tal". Un cop destacats aquests valors, Terricabras va parlar de com ensenyar-los. En aquest sentit, va dir que, "les coses més importants de la vida són les que s'aprenen sense que ningú te les ensenyi com una tècnica, però no sense que te les mostrin". Per tant, va explicar que les coses no s'aprenen per doctrina, sinó per contacte, ambient i imitació. "El més important és crear espais. Espais de no violència, de comprensió... però això tampoc és cap garantia. Tu has de proposar el què creus però llavors, creuar els dits", va explicar. "La aportació dels pares és imprescindible. Sense ella no es construiria res, però amb ella no sabem què es construirà. El què els nanos reben dels pares és només un imput dels molts altres que es reben a la societat", va afegir. Per tot això, va dir, que en el terreny dels valors el més important és crear climes. Pensar, com estimar, no s'ensenya com a tècnica, però al voltant de pares i professors es pot aprendre a pensar i estimar.