Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
Castellar del Vallès ha estat un municipi que en qüestió de noms hem de dir que li ha costat decidir-se. En època medieval el coneixem com a Castrum Kastellare, suposadament per l'existència d'un castell en el conjunt d'aquestes terres. La parròquia situada a la riba dreta del riu Ripoll, a l'actual Castellar Vell, es dedica a Sant Esteve pel que aquest passa a ser topònim del terme. Però a l'altra riba del riu creix un nou nucli de cases, l'actual Castellar, anomenat Sagrera de les Fàbregues. Sembla factible que la proximitat de la capella de Sant Iscle i Santa Victòria donés el terme de Sagrera. Mentre que les Fàbregues vindria per les petites indústries d'aprofitament de la força de l'aigua del riu Ripoll.
Quan Castellar passa a mans de la família dels Clasquerí, aquest cognom també es usat com a topònim del terme. Però al segle XVIII, i durant uns 70 anys, apareix un altre topònim. Tolosa, Toloseta o Tolosa de les Fàbregues. De moment no se sap donar raó d'aquest canvi, però podria coincidir amb l'arribada de persones de Tolosa de Llenguadoc.
El trasllat el 1773 de la parròquia a l'actual emplaçament, motiva que el municipi es denomini progressivament Sant Esteve de Castellar, tot i que també s'utilitza el de Castellar. El 1933 el consistori presidit per Antoni Tort va prendre l'acord de canviar el nom per Castellar del Vallès. Malgrat això el Govern Civil no va aprovar el canvi fins el 9 de març de 1954.
