Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
Des del nucli urbà, s'ha d'agafar la carretera C-1415 en direcció a Terrassa i a aproximadament un quilòmetre, ja hi ha una indicació, a mà esquerra, cap al castell de Clasquerí.
Conegut també amb el nom de castell dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés. De planta trapezoïdal, segurament pel barranc que es troba a la part sud-oest hi devia obligar, té un pati central. En aquest s'hi troba un pou i les escales que donen accés al primer pis, i està tancat per dues ales afegides i per una torre exempta a l'angle. Consta de planta baixa i dos pisos.
La primera referència documental és del 912 en una acte de donació. Però el què s'esmenta és el castrum kastellare, i no sabem si fa referència al castell pròpiament dit, o bé a la unitat territorial que acabaria sent Castellar. Als segles XI i XII, el castell sota el poder comtal era del domini de la família dels Montcada. Amb tot, aquesta família es ven el castell, per tornar-lo a recuperar un segle després.
El 1310 Gastó de Montcada cedeix el castell a Pere de Clasquerí, i finalment el besnét d'aquest, Guerau de Clasquerí el comprarà. Des del segle XV els Clasquerí es converteixen en els senyor territorials i jurisdiccionals de les terres, propietats, masos i cases que pertanyen al castell. L'actual propietari, Carles Fontcuberta, és descendent de la família Clasquerí i de les famílies que s'han emparentat amb ells: els Meca als segles XVI-XVII i els Sentmenat als segles XVII-XIX.
L'actual aspecte del castell conserva molt poques restes del seu origen altmedieval. N'és per exemple l'arc d'entrada de mig punt. L'aspecte del castell va canviar gràcies a les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. I també per les que es van fer a finals del segle XIX i inicis del XX. Amb el temps l'estat del castell es va anar deteriorant, malgrat que des de 1994 es van dur a terme obres de consolidació i restauració a tot l'edifici.
Un dels elements imprescindibles del castell, alhora que més bonics, és la capella de Santa Bàrbara, d'estil gòtic i d'una sola nau, on s'hi feien misses i cerimònies per part de la família senyorial, mentre va viure al castell.
.jpg "Pati del Castell")